Aixo si que es MODERNITAT

Oda a Gunymener - Josep Maria Junoy

Els poemes de Junoy son cal·ligrames i collages, la seva Oda a Guynemer, pilot francès heroic perquè va morir en combat, esta considerat un dels poemes plàstics catalans i el primer cal·ligrama avantguardista per tècnica i tema.
A més d’això aquest poema va ser escrit per elogiar i glorificar a Guynemer que va morir en el seu avió de combat, el cal·ligrama explica l’acte heroic, a partir del pas de un avió al cel.

Joan Salvat Papasseit: Tot l'enyor del demà

L’element més característic al poema es el trencament dels versos, a més manca de rima i de mètrica, veiem també que l’autor no utilitza signes de puntuació.
Una característica a destacar es l’aïllament del moviment anterior.

Els textos científics i tècnics.

Què tenen en comú i en què es diferencien, bàsicament, els textos científics i els textos de divulgació científica?

Els textos científic i tècnics són textos específics que es caracteritzen per tractar temes d’aquests àmbits del saber amb la intenció de transmetre coneixements.

El que els caracteritza segons la tipologia textual és que generalment són escrits, encara que a la vida acadèmica existeixen d’orals, cal dir que normalment aquests textos son escrits en un llenguatge d’especialitat tot i que en el cas dels textos divulgatius s’utilitza un registre estàndard per així facilitar l’enteniment. En quant a la seva utilització diem que es produeixen generalment en el món acadèmic i en publicacions de divulgació. Destaquem també que predominen els textos expositius, descriptius i argumentatius (en alguns casos veiem narratius).

Si ens centrem a les seves característiques específiques comentem que els seus temes tracten de ciències pures com son les matemàtiques, la física, biologia o geologia, també tracten de ciències humanes i socials com es la psicologia o literatura entre altres, veiem també temes que tracten sobre les ciències aplicades, son un exemple la informàtica, medicina, enginyeria, etc. La seva intenció es transmetre coneixements relatius a una area del saber, ho fa a partir d’un llenguatge objectiu amb predomini de les oracions declaratives i dels verbs en present d’indicatiu, amb la utilització d’una terminologia especialitzada i compartida per la comunitat científica. Abunden els mots d’origen culte i mots grecs i llatins.

Per finalitzar diferenciem els textos científics i textos tècnics; els científics es refereixen al saber en general sobre una matèria mentre que els textos tècnics fan referència a les aplicacions d’aquest saber. Cal dir que aquests textos poden ser especialitzats (actes de congressos, manuals universitaris..) i poden ser divulgatius (manuals d’ensenyament secundari, revistes de divulgació científica i tècnica...)

Avantguardisme

MOVIMENTS D’AVANTGUARDA

La literatura avantguardista engloba totes aquelles obres escrites al final del segle XIX i principis de segle XX que volen canviar l'estil imperant fins aleshores. No és un moviment sinó un conjunt de moviments que tenen en comú les ànsies de modernitat i el desig de renovació i experimentació formal. Aquesta literatura participa de la fascinació pel progrés i les màquines que influirà també a l'art abstracte

El futurisme
Un moviment destacat dins la literatura avantguardista ver ser el futurisme, que propugnava unes obres centrades en els avenços tècnics, en la velocitat, com a signes característics dels nous temps. Filippo Tommaso Marinetti va ser un dels seus líders més destacats.

Ultraisme
L'ultraisme es pot considerar una evolució del futurisme o una oposició al modernisme que encara es conreava. Rebutjava l'ornamentació excessiva en l'art, que amagava l'essencial del missatge, i proposava imatges síntesi de diverses metàfores, per multiplicar el seu poder de suggeriment.

Cubisme
El cubisme va ser un moviment nascut a les arts pictòriques, on es feien quadres basats en figures geomètriques. La seva adaptació a la literatura va suposar una nova atenció a l'aspecte gràfic dels textos, el paper dels espais en blancs, de la tipografia...

Creacionisme
El creacionisme defensava que no hi havia separació entre l'art i la realitat, ja que l'artista, amb els seus textos, creava noves realitats igual que podria fer Déu. Tot i la coincidència de nom, no s'ha de confondre aquest moviment literari amb la teoria sobre la creació de la Terra.

Dadaisme
El dadaisme va suposar un pas més en la destrucció de les formes antigues. Liderat per Trista Tzara, proposava abolir totes les convencions artístiques, fer obres antiartístiques, rebutjant la bellesa, lloant la violència i allò escatològic. S'aprecia en aquest moviment una forta influència de la Primera Guerra Mundial.

Surrealisme
Per a molts el surrealisme s'ha de considerar apart de les avantguardes, és una de les seves evolucions. Altres, però, l'engloben dins aquest corrent pel seu afany trencador.
El surrealisme reivindica l'escriptura automàtica i la inclusió del món del somni per fer obres d'art realment originals. L'autèntica literatura ha de sortir del jo més profund, sense control racional (seguint les teories de la psicoanàlisi). Per això els textos surrealistes estan plens d'imatges impossibles i humor absurd

DEFINICIÓ DE CAL·LIGRAMA:
Un caŀligrama o poema visual és un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la caŀligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable.

NOUCENTISME

NOUCENTISME

a) Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme.

A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d’una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d’autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest.

b)La relació que Eugeni d’Ors estableix amb el noucentisme es dona per la allunyança de la Catalunya de Josep Carner i estructura la nova estética basant-se en quatre aspectes; Imperialisme, Arbitrarisme, Classicisme. Civilitat

NOUCENTISME

Cançoneta incerta

El tema que es mostra en el poema es la vida. El camí del que parla es el camí de la vida. A través del poema en mostra un dilema ;la incertessa del futur.

-Personificació: un lliri blau, de color de cel
-interrogació retòrica: ¿ Qui sap on mena?
-Antítesi: ¿ Qui sap si trist o somrient acull son hoste?

MODERNISME

ODA A ESPANYA

En aquest poema podem veure diferents preguntes retoriques, son un expemple les següents;

- Per què ha de vessar sang inútil?
-On són els barcos?
- On són els fills? i On ets Espanya?

El tema que podem veure en aquest poema es la compassió de l’autor per la llengua catalana a Espanya. Pero també veiem destacat el tema de una enyorança de la terra.

MODERNISME

Joan Maragall i Pere Quart

La desgracia de la vaca es que com diu el títol del poema es que la vaca queda cega i marginada. El poema es caracteritza per la identificació amb l’autor, Joan Maragall, ja que se sent ferit i ple de dubtes, al igual que la vaca.

El poema es relaciona amb el Modernisme perquè fa us d’un llenguatge cuidat.

Diferencies entre la vaca cega i la vaca suïssa.

Els dos poemes s’assemblen, ja que els dos tracten de dues vaques ferides però la manera d’afrontar el problema causa diferéncies;

La major diferencia que trobem es que la vaca cega es una vaga trista mentre que la suïssa es una vaca amb coratge que lluita pels seus drets.

L’emancipació dels joves a l’actualitat.

L’emancipació dels joves es un tema que es tracta molt avui dia. Sorgeix quan s’arriba a la adolescència.

Els joves volen sortir de festa, ser independents. Hi han alguns d’aquests que ho fan per diversió però altres ho fan perquè pensen que es el que toca a aquesta edat, i pensen que son el suficient madurs per ser independents. Penso que imiten als adults del seu voltant. El cas es que alguns joves estudiants o treballadors tenen moltes ganes d’emancipar-se, i aconseguir tot allò que els farien adults; una casa, un pis, el seu lloc on poder tenir les seves normes sen-se que ningú pugui dir res. Però en canví hi han joves que ho fan per obligació, un exemple seria aquells joves que han de sortir a fora del seu país, o ciutat a estudiar.

El cas es que hi han joves que tenen la sort de sortir d’una família ben acomodada econòmicament i ho tenen mes fàcil. Però tos els joves que volen independitzar- se tenen una cosa en comú, i es que ningú ho pot fer perquè avui dia no hi ha treball, i ningú que comenci ara a treballar pot pagar el que demanen per independitzar-se.

El Modernisme.

-El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català, va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.

-El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.

-El període de la història de l'art i de la literatura comprès entre l'Impressionisme i les primeres avantguardes; cronològicament es situa entre el 1890 i el 1910, aproximadament. Fou un moment de ruptura amb el passat i de tempteig i recerca d'idees i formes noves.



Literatura:
Victor Català - Sol·litud
Joan Maragall- la vaca cega.
Josep Pous i Pagès va escriure la vida i la mort de Jordi Fraginals.

Arquitectura:
Gaudi- La sagrada familia (encara inacabada),
Domènech Montaner- el palau de la música Catalana.

Escultura:
Manel Fuxà, va fer diverses obres en el palau de la Justicia, i en el convent de Pompeia

Pintura:
Joan Brull, va pintar ninfes al capvestre o la tonsura de wamba entre d'altres.

Escola mallorquina

L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins. El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme. Els escriptors de l'Escola tenen una alternància entre el català i el castellà. L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears.
Alguns dels escriptors més representatius de l'Escola seria Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

La renaixença

Resum

La renaixença va ser un moviment català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura desprès de disglòssia respecte al castellà.
Va ser una actualització no només literària, sinó cultural. L'estil de la Renaixença és proper al Romanticisme europeu, amb predomini dels sentiments, l'exaltació patriòtica i els temes històrics. La llengua emprada barreja cultismes i neologismes amb mots de la cultura popular

Llorente: Vora el barranc dels Algadins

Els mots valencians que apareixen en el poema son: Algadins,flaire, lo, teuladins, oir, esprills, trau, brins, a joca, cantúria i gojar.

Jacint Verdager.

-La contemplació del paisatge com a instrument per entendre’s un mateix
Aquest tema apareix en la 2º estrofa.

-L’evocació del passat i d’incertesa del futur.
Apareix en la 3º estrofa, i també ho podem veure en la ultima estrofa.

-La caducitat del temps.
Aquest tema ho veiem en la 7º estrofa.

L’accés dels joves d’avui a un habitatge digne.

L’accés dels joves d’avui a un habitatge digne.

L’accés dels joves d’avui a un habitatge digne es pràcticament impossible. S’estan veien casos de joves que se’n van de casa als 30-35 anys, es veritat que la raó d’alguns d’aquests casos es la comoditat. Però hi han joves que somien amb marxar de casa i ser independents i no ho poden fer. A més si vols estudiar no pot treballar una jornada sencera i el sou de mitja jornada no es molt alt, i facis el que facis, ho mires per on miris no t’arriba per independitzar-te.

Hi han pisos de lloguer que son més econòmics, però quan penses fredament arribes a la conclusió que pagant-lo mai podràs estalviar, ja que gastes el sou en l’alquiler i la resta per menjar i pagar altres coses i hauràs de estar pagant tota la vida un pis que mai serà teu.

Penso que haurien de facilitar l’accés a un habitatge per a un jove. Primerament podrien baixar els preus dels estudis, en segon lloc haurien de pujar els sous dels menors, perquè es quan volem començar a estalviar per després no tenir aquests problemes i no tenir que demanar diners a ningú. L’ultima ajuda que penso que podria ser possible, seria mirar de baixar els preus dels habitatges, encara que nomes sigui per a les persones que s’independitzen per primera vegada.

Francesc Vicent Garcia

A una hermosa Dama

El poeta Francesc Vicent Garcia ens mostra en el seu poema a una dama de cabell llis i negre, més endavant ens dona a entendre que es una dama de pell clara i uns ulls lluminosos.

Avui dia el prototip de dona es tot el contrari.

Abans la dona ideal era aquella que mostrava uns perfils dolços com es la pell clara, mentres que ara la dona ideal es aquella que te els cabells rossos i la pell morena amb una silueta ben marcada.

Literatura

AUSIAS MACH

Ausias March compara l'amor que sent per la dama amb els perill que sent un home en plena tempesta al mitg de la mar.

JORDI DE SANT JORDI

Els temes de solitud els veïem clarament als versos:

...privat d'amics, de bens i de senyor.
...lluny de tot bé, fart d'enuig i de tristor.
...no veig ningú que de mi tingui cura.

Les parts del poema on trobem els lligams amb el seu senyor son els següents:

...pel meu senyor a qui de cor servia,d'armes sobrat i per major poder.
...ell me'n traurà,car ell és qui em comanda.

...recordeu que vostra sang reialno
decebé els de la vostra banda.

Aquestes son els versos més clars.

El meu treball de recerca de batxillerat

El meu treball de recerca

Primerament vaig escollir per fer la investigació de “Els problemes lingüístics als infants” paro després de començar amb la investigació em vaig decantar pel problema en concret del TDA-H (trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat) ja que em vaig adonar que era un problema bastant ampli i força interessant i a més perquè és molt comú avui dia. Finalment el treball tractarà del TDA-H en l’etapa preescolar i l’etapa escolar, és a dir del 0- als 12 anys aproximadament. On es més fàcil detectar-lo, posar-hi remei i a més on més canvis es veuen.

Vaig escollir un tema així perquè el meu futur acadèmic vull que estigui orientat cap alguna cosa així; com per exemple educació especial, infantil o psicologia, es a dir, alguna professió relacionada.

El meu objectiu principal seria poder parlar d’aquest trastorn sense equivocar-me, ja que fins fa un temps enrere no sabia ben bé de que parlava i normalment estem envoltats de nens amb aquest trastorn i no ens en assabentem, però si que jutgem ja que no es un trastorn que es pugui veure a primera vista, i no és pot prendre a broma perquè es un problema que si no es tracta des d'un principi pot arribar a tenir conseqüències greus, com és l’agressivitat, la depressió o la impulsivitat.

Per fer aquesta recerca vaig començar a buscar bibliografia per Internet i vaig continuar buscant informació a les biblioteques (Sabadell, Ripollet, Cerdanyola, Barcelona, UAB i a Badia) Durant l’estiu me’n vaig anar de vacances a Granada i vaig aprofitar per buscar informació a les biblioteques municipals, però no tota m’ha servit, perquè més tard vaig canviar el treball.
Em va sorgir l’oportunitat d’exercir de monitora a un esplai, vaig acceptar pensant en l’oportunitat de poder passar hores amb els infants i poder observar-los i veure els seus comportaments, a més he tingut la casualitat de que hi ha un nen de 7 anys, el qual li estan realitzant proves per determinar si el seu problema es tracta de hiperactivitat.

El meu propòsit és anar a dues associacions, una de Barcelona i una altra de Sabadell, a més una professora del centre que porta aquests temes m’ha brindat l’oportunitat d’estar en una de les seves classes durant un dies determinats, ja que al centre es tracta amb nens amb aquest trastorn. També aconseguir activitats, les quals fan una petita determinació de quins infants s’apropen a aquest dèficit i executar-les a l’esplai, i així experimentar amb el cas, i a partir d’aquí treure conclusions.

Guillem de Berguedà

Un sirventès es un estil trobadoresc. Concretament es una poesia moralitzadora, d’atac personal, de repressió dels costums, etc.

El poema de Guillem de Berguedà “cançoneta lleu i plana” es un sirventès personal ja que es tracta d’un atac i una sàtira contra persones odiades pel trobador.

Sabem que es tracta de un sirventès personal a partir de la enumeració de defectes i vicis que Guillem de Berguedà fa al marqués Mataplana.

-Acusa a Mataplana de mentider i traïdor, insinua la homosexualitat del marqués i amés esmenta els defectes físics del mateix, com per exemple els seus dents i del seu braç.

Redacció

L’emancipació dels joves a l’actualitat.
Aquest es un dels temes mes tractats avui dia, i per el que milers i milers de joves del mon sencer tenen problemes diàriament.
Tot comença quan el joves arriben a l’adolescència. Tots estan bojos per ser majors i sortir de casa, uns nomes per diversió i uns altres per que creuen que ja no toca ser amb els pares o si no per que no aguanta mes depenen d’algú altre, que ja poden ser pares o avis o qui sigui. El cas es que gairebé molts o dels joves d’avui dia, estudiants o treballadors o les dues coses a la vegada tenen unes ganes boges d’emancipar-se, aconseguir el que tothom vol, una casa, un hogar, el seu habitatge, on poden fer el que vulguin i quan vulguin sense que ningú els hagi de dir que no poden fer. També es veritat que unes altres vegades l’emancipació es dona quasi per obligació. Per exemple, el cas d’un estudiant que es tingui que anar fora a estudiar o qualsevol lloc que sigui lluny de casa.
Però hi ha una cosa que tots tenen en comú. I es que casi cap dels que volen independitzar-se ho poden fer. Perquè?, dons pel fet de que a hores d’ara no hi ha gaire treball, i ningú que comenci ara la seva vida laboral te la possibilitat de posar-se a pagar la tira de milers d’euros que et demanen per posseir una casa.

Ramón Llull

Ramón Llull

A Ramón Llull li va aparèixer cinc vegades Crist crucificat. Aquesta es la raó de que els seus poemes siguin religiosos, a més li va influir en la seva vida social ja que la seva obsessió era dedicar-se a servir a Déu.