Fa 16 anys
un món d'il·lusió
Tstimuuu!!
diumenge, 10 de maig del 2009
L’assaig humanístic. Característiques fonamentals
L'assaig és un dels gèneres literaris més populars i conreats en l'actualitat. És un escrit en prosa, àgil, generalment poc extens, que exposa una interpretació personal i subjectiva de qualsevol tema, sense aprofundir en ell, amb una finalitat divulgativa. Hi ha assajos històrics, filosòfics, científics, literaris, estètics..., sense que en cap cas calgui buscar la solució definitiva ni l'estudi exhaustiu de les qüestions plantejades.
Les caracteristiques generals de l’assaig son diverses ja que és un gènere literari molt heterogeni. Les seves carateristiques bàsiques son la varietat dels temes tractats. Els principals son els literaris, filosòfics, religiosos, humanístics, sociològics, artístics, etc… L’assaig disposa una llibertat de tó i també de estil. En quan a la seva estructura cal dir que relativament es breu, encara que existeixen obres d’assaig d’una gran extensio, es a dir, la seva estrucuta es oberta. El llenguatge del qual disposa aquest genere es conceptual, expositiu o discursiu. L’estil que utilitza es elgant i amè.
diumenge, 8 de març del 2009
Els textos descriptius: característiques principals
Descriure consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar-ne les característiques, l’aspecte o les qualitats que representen. Per tant, aquest textos son els encarregats de detallar un objecte, un paisatge, una persona o un animal.
Aquests textos tenen una estructura dividida en dues parts: el tema i l’expansió. La primera part, el tema, consisteix en presentar-nos el motiu, allò que ens vol descriure, i la segona part, l’expansió, desenvolupa el tema amb més informació.
Hi pot haver dos tipus de descripció: la objectiva, que ens descriu l’objecte sense donar opinió ni valoracions pròpies de l’autor, i la subjectiva, on l’autor afegeix les valoracions que li provoca allò que està descrivint.
Les seves característiques més importants són l’ús d’adjectius, adverbis, locucions i estructures de significació locativa. També es fa ús de la comparació, la metonímia i la metàfora. El temps més utilitzats són el present i l’imperfet i l’estructura oracional més usual és l’atributiva.
Utilitzem els verbs ser, estar i semblar per atribuir a una cosa o persona, i els verbs tenir o portar per mostrar les característiques més importants.
Així, els textos descriptius són aquells que, de manera objectiva o subjectiva, ens volen ensenyar com es una persona, un animal, un objecte o un lloc.
Aquests textos tenen una estructura dividida en dues parts: el tema i l’expansió. La primera part, el tema, consisteix en presentar-nos el motiu, allò que ens vol descriure, i la segona part, l’expansió, desenvolupa el tema amb més informació.
Hi pot haver dos tipus de descripció: la objectiva, que ens descriu l’objecte sense donar opinió ni valoracions pròpies de l’autor, i la subjectiva, on l’autor afegeix les valoracions que li provoca allò que està descrivint.
Les seves característiques més importants són l’ús d’adjectius, adverbis, locucions i estructures de significació locativa. També es fa ús de la comparació, la metonímia i la metàfora. El temps més utilitzats són el present i l’imperfet i l’estructura oracional més usual és l’atributiva.
Utilitzem els verbs ser, estar i semblar per atribuir a una cosa o persona, i els verbs tenir o portar per mostrar les característiques més importants.
Així, els textos descriptius són aquells que, de manera objectiva o subjectiva, ens volen ensenyar com es una persona, un animal, un objecte o un lloc.
diumenge, 15 de febrer del 2009
L’eutanàsia: una opció o un assassinat?
El tema de l’eutanàsia es un tema molt polèmic, però, des de fa un dies més, ja que una família italiana a lluitat per poder fer possible l’eutanàsia per a la seva filla que portava 17 anys sense viure.
A partir de aquí s’ha pogut veure clarament gent que esta a favor de l’eutanàsia, i els que estan totalment en contra. D’aquesta manera s’ha creat conflictes, d’uns contra els altres, amb vagues, i sobre tot contra el metge i la família.
Penso que l’eutanàsia hauria de ser una opció. Per alguns tenir el cos prop encara que no visqui es suficient, però hi han dels que pensen que tenir un cos inútil, sofrint es millor que marxi i descansi en pau.
Es per tant que no es un assassinat, si es fa tot legalment i de manera coherent, es a dir, no aplicar l’eutanàsia si porta 1 any en coma, però si porta 16 o 17 anys, podria fer-se possible, aquesta persona no viu, ni a viscut 17 anys de la seva vida. Té dret ha descansar en pau, sense sofriment.
diumenge, 18 de gener del 2009
Els nostres contemporanis.
JOSEP Mª DE SEGARRA:
Els versos on veiem les vinyes personificades son els següents;
“..cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa..”
“Vinyes que dieu adéu al
llagut i a la gavina..”
“...vinyes que dieu adéu..”
“...Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!...”
*El verd és un símbol de joventut, alegria, i esperança i en el món del camp significa una època productiva.
-En el poema es destaca el color ver fent-nos veure una evolució. Ho veiem perquè ens mostra el pas del dia amb el canvi del color de les fulles degut a quan surt i es pon al sol.
-Segon l’estat d’ànim de una persona predominaran uns color o altres, es a dir, una persona amb una autoestima baixa utilitzarà normalment colors foscos, en canvi una persona alegre utilitzarà colors vius, també pot ser a l’inrevés es a dir en canvi de que l’estat d’ànim influeixi en els colors, el color influeixin en l’estat d’ànim. Per exemple si ets en un lloc fosc la teva autoestima serà baixa, si ets en un lloc de colors vius serà un estat alegre.
MÀRIUS TORRES:
El tema que tracta aquest poema es la creació d’una ciutat a causa de la derrota que va sofrir la seva “Catalunya”, veiem com tracta d’oblidar la seva ciutat patidora de la victòria franquista.
Els versos on veiem les vinyes personificades son els següents;
“..cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa..”
“Vinyes que dieu adéu al
llagut i a la gavina..”
“...vinyes que dieu adéu..”
“...Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!...”
*El verd és un símbol de joventut, alegria, i esperança i en el món del camp significa una època productiva.
-En el poema es destaca el color ver fent-nos veure una evolució. Ho veiem perquè ens mostra el pas del dia amb el canvi del color de les fulles degut a quan surt i es pon al sol.
-Segon l’estat d’ànim de una persona predominaran uns color o altres, es a dir, una persona amb una autoestima baixa utilitzarà normalment colors foscos, en canvi una persona alegre utilitzarà colors vius, també pot ser a l’inrevés es a dir en canvi de que l’estat d’ànim influeixi en els colors, el color influeixin en l’estat d’ànim. Per exemple si ets en un lloc fosc la teva autoestima serà baixa, si ets en un lloc de colors vius serà un estat alegre.
MÀRIUS TORRES:
El tema que tracta aquest poema es la creació d’una ciutat a causa de la derrota que va sofrir la seva “Catalunya”, veiem com tracta d’oblidar la seva ciutat patidora de la victòria franquista.
diumenge, 28 de desembre del 2008
Aixo si que es MODERNITAT
Oda a Gunymener - Josep Maria Junoy
Els poemes de Junoy son cal·ligrames i collages, la seva Oda a Guynemer, pilot francès heroic perquè va morir en combat, esta considerat un dels poemes plàstics catalans i el primer cal·ligrama avantguardista per tècnica i tema.
A més d’això aquest poema va ser escrit per elogiar i glorificar a Guynemer que va morir en el seu avió de combat, el cal·ligrama explica l’acte heroic, a partir del pas de un avió al cel.
Joan Salvat Papasseit: Tot l'enyor del demà
L’element més característic al poema es el trencament dels versos, a més manca de rima i de mètrica, veiem també que l’autor no utilitza signes de puntuació.
Una característica a destacar es l’aïllament del moviment anterior.
Els poemes de Junoy son cal·ligrames i collages, la seva Oda a Guynemer, pilot francès heroic perquè va morir en combat, esta considerat un dels poemes plàstics catalans i el primer cal·ligrama avantguardista per tècnica i tema.
A més d’això aquest poema va ser escrit per elogiar i glorificar a Guynemer que va morir en el seu avió de combat, el cal·ligrama explica l’acte heroic, a partir del pas de un avió al cel.
Joan Salvat Papasseit: Tot l'enyor del demà
L’element més característic al poema es el trencament dels versos, a més manca de rima i de mètrica, veiem també que l’autor no utilitza signes de puntuació.
Una característica a destacar es l’aïllament del moviment anterior.
dilluns, 15 de desembre del 2008
Els textos científics i tècnics.
Què tenen en comú i en què es diferencien, bàsicament, els textos científics i els textos de divulgació científica?
Els textos científic i tècnics són textos específics que es caracteritzen per tractar temes d’aquests àmbits del saber amb la intenció de transmetre coneixements.
El que els caracteritza segons la tipologia textual és que generalment són escrits, encara que a la vida acadèmica existeixen d’orals, cal dir que normalment aquests textos son escrits en un llenguatge d’especialitat tot i que en el cas dels textos divulgatius s’utilitza un registre estàndard per així facilitar l’enteniment. En quant a la seva utilització diem que es produeixen generalment en el món acadèmic i en publicacions de divulgació. Destaquem també que predominen els textos expositius, descriptius i argumentatius (en alguns casos veiem narratius).
Si ens centrem a les seves característiques específiques comentem que els seus temes tracten de ciències pures com son les matemàtiques, la física, biologia o geologia, també tracten de ciències humanes i socials com es la psicologia o literatura entre altres, veiem també temes que tracten sobre les ciències aplicades, son un exemple la informàtica, medicina, enginyeria, etc. La seva intenció es transmetre coneixements relatius a una area del saber, ho fa a partir d’un llenguatge objectiu amb predomini de les oracions declaratives i dels verbs en present d’indicatiu, amb la utilització d’una terminologia especialitzada i compartida per la comunitat científica. Abunden els mots d’origen culte i mots grecs i llatins.
Per finalitzar diferenciem els textos científics i textos tècnics; els científics es refereixen al saber en general sobre una matèria mentre que els textos tècnics fan referència a les aplicacions d’aquest saber. Cal dir que aquests textos poden ser especialitzats (actes de congressos, manuals universitaris..) i poden ser divulgatius (manuals d’ensenyament secundari, revistes de divulgació científica i tècnica...)
Els textos científic i tècnics són textos específics que es caracteritzen per tractar temes d’aquests àmbits del saber amb la intenció de transmetre coneixements.
El que els caracteritza segons la tipologia textual és que generalment són escrits, encara que a la vida acadèmica existeixen d’orals, cal dir que normalment aquests textos son escrits en un llenguatge d’especialitat tot i que en el cas dels textos divulgatius s’utilitza un registre estàndard per així facilitar l’enteniment. En quant a la seva utilització diem que es produeixen generalment en el món acadèmic i en publicacions de divulgació. Destaquem també que predominen els textos expositius, descriptius i argumentatius (en alguns casos veiem narratius).
Si ens centrem a les seves característiques específiques comentem que els seus temes tracten de ciències pures com son les matemàtiques, la física, biologia o geologia, també tracten de ciències humanes i socials com es la psicologia o literatura entre altres, veiem també temes que tracten sobre les ciències aplicades, son un exemple la informàtica, medicina, enginyeria, etc. La seva intenció es transmetre coneixements relatius a una area del saber, ho fa a partir d’un llenguatge objectiu amb predomini de les oracions declaratives i dels verbs en present d’indicatiu, amb la utilització d’una terminologia especialitzada i compartida per la comunitat científica. Abunden els mots d’origen culte i mots grecs i llatins.
Per finalitzar diferenciem els textos científics i textos tècnics; els científics es refereixen al saber en general sobre una matèria mentre que els textos tècnics fan referència a les aplicacions d’aquest saber. Cal dir que aquests textos poden ser especialitzats (actes de congressos, manuals universitaris..) i poden ser divulgatius (manuals d’ensenyament secundari, revistes de divulgació científica i tècnica...)
dimecres, 10 de desembre del 2008
Avantguardisme
MOVIMENTS D’AVANTGUARDA
La literatura avantguardista engloba totes aquelles obres escrites al final del segle XIX i principis de segle XX que volen canviar l'estil imperant fins aleshores. No és un moviment sinó un conjunt de moviments que tenen en comú les ànsies de modernitat i el desig de renovació i experimentació formal. Aquesta literatura participa de la fascinació pel progrés i les màquines que influirà també a l'art abstracte
El futurisme
Un moviment destacat dins la literatura avantguardista ver ser el futurisme, que propugnava unes obres centrades en els avenços tècnics, en la velocitat, com a signes característics dels nous temps. Filippo Tommaso Marinetti va ser un dels seus líders més destacats.
Ultraisme
L'ultraisme es pot considerar una evolució del futurisme o una oposició al modernisme que encara es conreava. Rebutjava l'ornamentació excessiva en l'art, que amagava l'essencial del missatge, i proposava imatges síntesi de diverses metàfores, per multiplicar el seu poder de suggeriment.
Cubisme
El cubisme va ser un moviment nascut a les arts pictòriques, on es feien quadres basats en figures geomètriques. La seva adaptació a la literatura va suposar una nova atenció a l'aspecte gràfic dels textos, el paper dels espais en blancs, de la tipografia...
Creacionisme
El creacionisme defensava que no hi havia separació entre l'art i la realitat, ja que l'artista, amb els seus textos, creava noves realitats igual que podria fer Déu. Tot i la coincidència de nom, no s'ha de confondre aquest moviment literari amb la teoria sobre la creació de la Terra.
Dadaisme
El dadaisme va suposar un pas més en la destrucció de les formes antigues. Liderat per Trista Tzara, proposava abolir totes les convencions artístiques, fer obres antiartístiques, rebutjant la bellesa, lloant la violència i allò escatològic. S'aprecia en aquest moviment una forta influència de la Primera Guerra Mundial.
Surrealisme
Per a molts el surrealisme s'ha de considerar apart de les avantguardes, és una de les seves evolucions. Altres, però, l'engloben dins aquest corrent pel seu afany trencador.
El surrealisme reivindica l'escriptura automàtica i la inclusió del món del somni per fer obres d'art realment originals. L'autèntica literatura ha de sortir del jo més profund, sense control racional (seguint les teories de la psicoanàlisi). Per això els textos surrealistes estan plens d'imatges impossibles i humor absurd
DEFINICIÓ DE CAL·LIGRAMA:
Un caŀligrama o poema visual és un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la caŀligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable.
La literatura avantguardista engloba totes aquelles obres escrites al final del segle XIX i principis de segle XX que volen canviar l'estil imperant fins aleshores. No és un moviment sinó un conjunt de moviments que tenen en comú les ànsies de modernitat i el desig de renovació i experimentació formal. Aquesta literatura participa de la fascinació pel progrés i les màquines que influirà també a l'art abstracte
El futurisme
Un moviment destacat dins la literatura avantguardista ver ser el futurisme, que propugnava unes obres centrades en els avenços tècnics, en la velocitat, com a signes característics dels nous temps. Filippo Tommaso Marinetti va ser un dels seus líders més destacats.
Ultraisme
L'ultraisme es pot considerar una evolució del futurisme o una oposició al modernisme que encara es conreava. Rebutjava l'ornamentació excessiva en l'art, que amagava l'essencial del missatge, i proposava imatges síntesi de diverses metàfores, per multiplicar el seu poder de suggeriment.
Cubisme
El cubisme va ser un moviment nascut a les arts pictòriques, on es feien quadres basats en figures geomètriques. La seva adaptació a la literatura va suposar una nova atenció a l'aspecte gràfic dels textos, el paper dels espais en blancs, de la tipografia...
Creacionisme
El creacionisme defensava que no hi havia separació entre l'art i la realitat, ja que l'artista, amb els seus textos, creava noves realitats igual que podria fer Déu. Tot i la coincidència de nom, no s'ha de confondre aquest moviment literari amb la teoria sobre la creació de la Terra.
Dadaisme
El dadaisme va suposar un pas més en la destrucció de les formes antigues. Liderat per Trista Tzara, proposava abolir totes les convencions artístiques, fer obres antiartístiques, rebutjant la bellesa, lloant la violència i allò escatològic. S'aprecia en aquest moviment una forta influència de la Primera Guerra Mundial.
Surrealisme
Per a molts el surrealisme s'ha de considerar apart de les avantguardes, és una de les seves evolucions. Altres, però, l'engloben dins aquest corrent pel seu afany trencador.
El surrealisme reivindica l'escriptura automàtica i la inclusió del món del somni per fer obres d'art realment originals. L'autèntica literatura ha de sortir del jo més profund, sense control racional (seguint les teories de la psicoanàlisi). Per això els textos surrealistes estan plens d'imatges impossibles i humor absurd
DEFINICIÓ DE CAL·LIGRAMA:
Un caŀligrama o poema visual és un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la caŀligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)