Aixo si que es MODERNITAT

Oda a Gunymener - Josep Maria Junoy

Els poemes de Junoy son cal·ligrames i collages, la seva Oda a Guynemer, pilot francès heroic perquè va morir en combat, esta considerat un dels poemes plàstics catalans i el primer cal·ligrama avantguardista per tècnica i tema.
A més d’això aquest poema va ser escrit per elogiar i glorificar a Guynemer que va morir en el seu avió de combat, el cal·ligrama explica l’acte heroic, a partir del pas de un avió al cel.

Joan Salvat Papasseit: Tot l'enyor del demà

L’element més característic al poema es el trencament dels versos, a més manca de rima i de mètrica, veiem també que l’autor no utilitza signes de puntuació.
Una característica a destacar es l’aïllament del moviment anterior.

Els textos científics i tècnics.

Què tenen en comú i en què es diferencien, bàsicament, els textos científics i els textos de divulgació científica?

Els textos científic i tècnics són textos específics que es caracteritzen per tractar temes d’aquests àmbits del saber amb la intenció de transmetre coneixements.

El que els caracteritza segons la tipologia textual és que generalment són escrits, encara que a la vida acadèmica existeixen d’orals, cal dir que normalment aquests textos son escrits en un llenguatge d’especialitat tot i que en el cas dels textos divulgatius s’utilitza un registre estàndard per així facilitar l’enteniment. En quant a la seva utilització diem que es produeixen generalment en el món acadèmic i en publicacions de divulgació. Destaquem també que predominen els textos expositius, descriptius i argumentatius (en alguns casos veiem narratius).

Si ens centrem a les seves característiques específiques comentem que els seus temes tracten de ciències pures com son les matemàtiques, la física, biologia o geologia, també tracten de ciències humanes i socials com es la psicologia o literatura entre altres, veiem també temes que tracten sobre les ciències aplicades, son un exemple la informàtica, medicina, enginyeria, etc. La seva intenció es transmetre coneixements relatius a una area del saber, ho fa a partir d’un llenguatge objectiu amb predomini de les oracions declaratives i dels verbs en present d’indicatiu, amb la utilització d’una terminologia especialitzada i compartida per la comunitat científica. Abunden els mots d’origen culte i mots grecs i llatins.

Per finalitzar diferenciem els textos científics i textos tècnics; els científics es refereixen al saber en general sobre una matèria mentre que els textos tècnics fan referència a les aplicacions d’aquest saber. Cal dir que aquests textos poden ser especialitzats (actes de congressos, manuals universitaris..) i poden ser divulgatius (manuals d’ensenyament secundari, revistes de divulgació científica i tècnica...)

Avantguardisme

MOVIMENTS D’AVANTGUARDA

La literatura avantguardista engloba totes aquelles obres escrites al final del segle XIX i principis de segle XX que volen canviar l'estil imperant fins aleshores. No és un moviment sinó un conjunt de moviments que tenen en comú les ànsies de modernitat i el desig de renovació i experimentació formal. Aquesta literatura participa de la fascinació pel progrés i les màquines que influirà també a l'art abstracte

El futurisme
Un moviment destacat dins la literatura avantguardista ver ser el futurisme, que propugnava unes obres centrades en els avenços tècnics, en la velocitat, com a signes característics dels nous temps. Filippo Tommaso Marinetti va ser un dels seus líders més destacats.

Ultraisme
L'ultraisme es pot considerar una evolució del futurisme o una oposició al modernisme que encara es conreava. Rebutjava l'ornamentació excessiva en l'art, que amagava l'essencial del missatge, i proposava imatges síntesi de diverses metàfores, per multiplicar el seu poder de suggeriment.

Cubisme
El cubisme va ser un moviment nascut a les arts pictòriques, on es feien quadres basats en figures geomètriques. La seva adaptació a la literatura va suposar una nova atenció a l'aspecte gràfic dels textos, el paper dels espais en blancs, de la tipografia...

Creacionisme
El creacionisme defensava que no hi havia separació entre l'art i la realitat, ja que l'artista, amb els seus textos, creava noves realitats igual que podria fer Déu. Tot i la coincidència de nom, no s'ha de confondre aquest moviment literari amb la teoria sobre la creació de la Terra.

Dadaisme
El dadaisme va suposar un pas més en la destrucció de les formes antigues. Liderat per Trista Tzara, proposava abolir totes les convencions artístiques, fer obres antiartístiques, rebutjant la bellesa, lloant la violència i allò escatològic. S'aprecia en aquest moviment una forta influència de la Primera Guerra Mundial.

Surrealisme
Per a molts el surrealisme s'ha de considerar apart de les avantguardes, és una de les seves evolucions. Altres, però, l'engloben dins aquest corrent pel seu afany trencador.
El surrealisme reivindica l'escriptura automàtica i la inclusió del món del somni per fer obres d'art realment originals. L'autèntica literatura ha de sortir del jo més profund, sense control racional (seguint les teories de la psicoanàlisi). Per això els textos surrealistes estan plens d'imatges impossibles i humor absurd

DEFINICIÓ DE CAL·LIGRAMA:
Un caŀligrama o poema visual és un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la caŀligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable.

NOUCENTISME

NOUCENTISME

a) Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme.

A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d’una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d’autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest.

b)La relació que Eugeni d’Ors estableix amb el noucentisme es dona per la allunyança de la Catalunya de Josep Carner i estructura la nova estética basant-se en quatre aspectes; Imperialisme, Arbitrarisme, Classicisme. Civilitat