L’assaig humanístic. Característiques fonamentals

L'assaig és un dels gèneres literaris més populars i conreats en l'actualitat. És un escrit en prosa, àgil, generalment poc extens, que exposa una interpretació personal i subjectiva de qualsevol tema, sense aprofundir en ell, amb una finalitat divulgativa. Hi ha assajos històrics, filosòfics, científics, literaris, estètics..., sense que en cap cas calgui buscar la solució definitiva ni l'estudi exhaustiu de les qüestions plantejades.

Les caracteristiques generals de l’assaig son diverses ja que és un gènere literari molt heterogeni. Les seves carateristiques bàsiques son la varietat dels temes tractats. Els principals son els literaris, filosòfics, religiosos, humanístics, sociològics, artístics, etc… L’assaig disposa una llibertat de tó i també de estil. En quan a la seva estructura cal dir que relativament es breu, encara que existeixen obres d’assaig d’una gran extensio, es a dir, la seva estrucuta es oberta. El llenguatge del qual disposa aquest genere es conceptual, expositiu o discursiu. L’estil que utilitza es elgant i amè.

Els textos descriptius: característiques principals

Descriure consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar-ne les característiques, l’aspecte o les qualitats que representen. Per tant, aquest textos son els encarregats de detallar un objecte, un paisatge, una persona o un animal.

Aquests textos tenen una estructura dividida en dues parts: el tema i l’expansió. La primera part, el tema, consisteix en presentar-nos el motiu, allò que ens vol descriure, i la segona part, l’expansió, desenvolupa el tema amb més informació.
Hi pot haver dos tipus de descripció: la objectiva, que ens descriu l’objecte sense donar opinió ni valoracions pròpies de l’autor, i la subjectiva, on l’autor afegeix les valoracions que li provoca allò que està descrivint.

Les seves característiques més importants són l’ús d’adjectius, adverbis, locucions i estructures de significació locativa. També es fa ús de la comparació, la metonímia i la metàfora. El temps més utilitzats són el present i l’imperfet i l’estructura oracional més usual és l’atributiva.

Utilitzem els verbs ser, estar i semblar per atribuir a una cosa o persona, i els verbs tenir o portar per mostrar les característiques més importants.

Així, els textos descriptius són aquells que, de manera objectiva o subjectiva, ens volen ensenyar com es una persona, un animal, un objecte o un lloc.

L’eutanàsia: una opció o un assassinat?

El tema de l’eutanàsia es un tema molt polèmic, però, des de fa un dies més, ja que una família italiana a lluitat per poder fer possible l’eutanàsia per a la seva filla que portava 17 anys sense viure.

A partir de aquí s’ha pogut veure clarament gent que esta a favor de l’eutanàsia, i els que estan totalment en contra. D’aquesta manera s’ha creat conflictes, d’uns contra els altres, amb vagues, i sobre tot contra el metge i la família.

Penso que l’eutanàsia hauria de ser una opció. Per alguns tenir el cos prop encara que no visqui es suficient, però hi han dels que pensen que tenir un cos inútil, sofrint es millor que marxi i descansi en pau.

Es per tant que no es un assassinat, si es fa tot legalment i de manera coherent, es a dir, no aplicar l’eutanàsia si porta 1 any en coma, però si porta 16 o 17 anys, podria fer-se possible, aquesta persona no viu, ni a viscut 17 anys de la seva vida. Té dret ha descansar en pau, sense sofriment.

Els nostres contemporanis.

JOSEP Mª DE SEGARRA:

Els versos on veiem les vinyes personificades son els següents;

“..cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa..”

“Vinyes que dieu adéu al
llagut i a la gavina..”

“...vinyes que dieu adéu..”

“...Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!...”


*El verd és un símbol de joventut, alegria, i esperança i en el món del camp significa una època productiva.

-En el poema es destaca el color ver fent-nos veure una evolució. Ho veiem perquè ens mostra el pas del dia amb el canvi del color de les fulles degut a quan surt i es pon al sol.


-Segon l’estat d’ànim de una persona predominaran uns color o altres, es a dir, una persona amb una autoestima baixa utilitzarà normalment colors foscos, en canvi una persona alegre utilitzarà colors vius, també pot ser a l’inrevés es a dir en canvi de que l’estat d’ànim influeixi en els colors, el color influeixin en l’estat d’ànim. Per exemple si ets en un lloc fosc la teva autoestima serà baixa, si ets en un lloc de colors vius serà un estat alegre.


MÀRIUS TORRES:

El tema que tracta aquest poema es la creació d’una ciutat a causa de la derrota que va sofrir la seva “Catalunya”, veiem com tracta d’oblidar la seva ciutat patidora de la victòria franquista.